Lent bifocal

Lents bifocals són lents correctives que contenen dues potències diferents. Són utilitzades principalment per a persones amb presbícia i que també requereixen correcció per a miopia o hipermetropia. Si també es necessita correcció per a distàncies intermèdies, es poden utilitzar lents trifocals o progressives. La lent bifocal va ser popularitzada a finals del segle xviii per Benjamin Franklin, qui havia experimentat gran molèstia per la necessitat de dos parells de mirallets per corregir la visió llunyana i la propera.^[1]

Aprofitant el fet que quan una persona mira alguna cosa a curta distància usualment mira cap avall i viceversa, els primers bifocals (aquells usats per Franklin) van ser dissenyats amb lents per a visió propera en la meitat inferior de la muntura i lents per a visió llunyana en la part superior. Originalment, els lents eren simplement tallats en dues i combinats sobre la muntura, aquest tipus de lent es diuen bifocals executius, i encara avui s'utilitzen com un mètode per al control de miopia.^[2] En l'actualitat la majoria de bifocals consisteixen en un petit segment modelat dins o sobre el lent.^[1]

Les lents bifocals estan disponibles amb el segment per a lectura en una gran varietat de formes i amplades. La més popular és la de topall recte (flat top) de 28 mm. En els últims anys també s'han popularitzat les bifocals invisibles, que tenen la peculiaritat que el segment no pot ser distingit per un observador que miri a un usuari de bifocals a certa distància. Això té una fi merament estètica.